Douglas Engelbart i Bill English van construir el 1963, al centre de Recerca de Stanford, el primer prototip, anomenat X-Y Position Indicator for a Display System, del que ara coneixem com el ratolí d’ordinador. El 1968 l’empresa alemanya Telefunken va crear el primer ratolí de bola, que es podia desplaçar per les coordenades X i Y simultàniament. Aquest ratolí es va anomenar Rollkugel RKS 100-86 Bill English, treballant per Xerox, va anar evolucionant i perfeccionant el mecanisme de la bola. Així va crear el ratolí òptic-mecànic, que va substituir els engranatges per discos perforats que permetien passar o bloquejar un led infraroig.El 1981 Steve Jobs i el seu equip van visitar les oficines de Xerox, on van fer la demostració del seu Apple Lisa i va ser llavors quan es van afegir dues modificacions en el ratolí; Van canviar l’esfera de goma per una de metall i van suprimir botons fins a deixar-ne un de sol.Adéu al cable. El 1991 va arribar el següent pas en l’evolució d’aquest perifèric. El MouseMan funcionava a través de ràdio freqüència, que donava la possibilitat que tant emissor com receptor no necessitessin estar en visió directa, fent que el seu ús fos molt més còmode.La roda de scroll. La següent innovació va arribar uns anys després, el 1995, amb el ProAgio de Mouse Systems. Va ser el primer ratolí del món a incorporar la roda de scroll, que va ser un gran avenç per a la navegació per webs o la lectura de documents. La rodeta, com en els models actuals, també era clicable, però Mouse System va anar més enllà i va afegir un botó lateral per al polze que es podia configurar a través del programari.És el moment del connector. El 1998 va arribar l’USB a aquest tipus de perifèrics. Això facilitava l’ús del ratolí, a més de proporcionar-li autoalimentació.L’últim gran canvi. Tot i que ja hi havien diversos prototips, no va ser fins al 1999 quan va sortir a la venda el primer ratolí òptic de Microsoft, l’IntelliMouse IntelliEye.De tecnologia precisa, no calia obrir-lo o desmuntar-lo per netejar, ja que era un mecanisme tancat. També aconseguia sortejar un problema que tenien els anteriors, i és que no necessitava cap superfície en particular per funcionar. Això va portar paulatinament a la desaparició dels ratolins de bola. L’altra variant d’aquest canvi va ser la tecnologia làser, que funciona de manera molt similar als sensors òptics. Aquesta tecnologia compta amb la particularitat de poder travessar la superfície per abastar més detall. Aquest tipus de sensors va arribar el 2004.
Avui dia tenim un ventall d’opcions per triar, segons l’ús que se li vulgui donar. Preu, estructura i ergonomia, varietat de botons… són algunes de les característiques que busquem quan cerquem un ratolí.-
